Artís i Tomás, Andreu Avel·lí

Dades personals i familiars: 
Nom i Cognoms: 
Andreu Avel·lí Artís Tomás
Pseudònim / nom de casa: 
Sempronio
Data de naixement: 
divendres, juny 12, 1908
Lloc de naixement: 
Barcelona
Data de defunció: 
diumenge, juliol 2, 2006
Lloc de defunció: 
Sitges
Família: 
Fill de Josep Artís i Balaguer també periodista i historiador de l’art; el seu oncle Avel·lí Artís i Balaguer conegut dramaturg, periodista i editor en català, i també el seu cosí el també destacat periodista , ninotaire, enigmista, publicista i traductor Avel·lí Artís Gener conegut amb el pseudònim Tísner o Artís- Gener . Sempronio sempre visqué en un intens ambient cultural i catalanista, tan en el ambient familiar com en el ambient d’ amics i companys, que es veié condicionat pels esdeveniments politics que visqué el país en els anys trenta, regim franquista i els posteriors de la transició als anys setanta i vuitanta.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Joaquima Barquet quatre anys mes jove que ell l’acompanya tota la vida, morir just un mes abans que Sempronio
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Sant Gervasi de Cassoles a l’Avinguda del General Mitre de Barcelona i a la vila de Sitges.

Avel·lí  Artís i Tomàs.  Nascut a Barcelona ( El Barcelonès) el 12 de Juny del 1908 i mort a Sitges (El Garraf) el 2 de Juliol del 2006. Fou Periodista, escriptor i dibuixant. Ha estat un dels periodistes mes rellevants en la recerca  d’històries barcelonines, fets  rellevants, costums ,  mites i  di seccionant  la ciutat de Barcelona en el segle XX, que ha retratat en nombroses publicacions periodístiques rellevants i llibres de gran transcendència en aquesta temàtica.

Nascut a principis del segle XX en el si d’una família amb moltes inquietuds intel·lectuals,  el seu  pare Josep Artís i Balaguer també periodista i historiador de l’art; el seu oncle Avel·lí Artís i Balaguer conegut dramaturg, periodista i editor en català, i  també el seu cosí el també destacat  periodista , ninotaire, enigmista, publicista i  traductor Avel·lí Artís Gener  conegut amb el pseudònim  Tísner o Artís-  Gener . Sempronio sempre visqué en un intens ambient cultural i catalanista, tan en el ambient familiar com en el ambient d’ amics i companys, que es veié condicionat pels esdeveniments  politics que visqué el país en els anys trenta, regim franquista i  els posteriors  de la transició als anys setanta i vuitanta.

Casat amb Joaquima Barquet quatre anys mes jove que ell l’acompanya tota la vida, morir just un mes abans que Sempronio.

Visqué en la seva última faceta vital a Sant Gervasi de Cassoles a l’Avinguda del General Mitre de Barcelona i a la vila de Sitges.

Dades professionals: 

L’ ambient familiar catalanista, d’esquerres i intel·lectual el portar a crear en només dotze anys un diari  “La República de Vilamar”. La seva ploma fina i el seu estil acurat el feu treballar en diferents publicacions de prestigi,  s’inicia com a redactor remunerat a la publicació de “El Borinot” en el 1926 i en la redacció del “Diari de Sessions del Parlament” al 1932 o posteriorment en publicacions com les que hi havia abans de la guerra civil com “L’Opinió”, “El Mirador”, “Revista de Catalunya” ( des de el 1938 amb la secció “L’accent de Barcelona”), on publica una obra periodística extensa pel contingut com per la qualitat signant amb  el seu nom que posteriorment adopta el seu pseudònim de Sempronio (nom adoptat del criat de la novel·la “La Celestina” de Fernando de Rojas,  que procedeix del Tiberi Sempronio Longo, magistrat romà i consol de la República de Roma del segle III ac). Després de la guerra civil seguir treballant en diferents publicacions també de prestigi , ja fixant el seu pseudònim Sempronio al 1941, nom adoptat per tapar i diferenciar-se del seu nom de clares reminiscències republicanes familiars. Entre aquestes publicacions cal destacar a “Destino” (1940)  on  també empra el pseudònim Miguel del Puerto, “Diario de Barcelona” a la secció “Las cosas como son”, “El Noticiero Universal” del editor Peris Mencheta, i posteriorment el seu prestigi d’estil àgil, de gran memòria i personalitat el portar a ser el primer director del diari “Tele/eXpres” (1964 primer diari sorgit a Barcelona desprès de la Guerra Civil), on fou cessat pel seu article sobre la “caputxinada” titulat “ Los pequeños santos oficios”.  També dirigí el primer setmanari en català no eclesiàstic autoritzat pel regim franquista “Tele/Estel” que dirigí del 1966 al 1970. També col·laborar regularment en altres publicacions i a les principals capçaleres periodístiques  com a “La Vanguardia” des de 1964  (regularment del 1976 a 1995) i posteriorment al diari en català “Avui” des de 1976, tot just després de la seva creació en la primera transició a la democràcia.       

La seva obra ha estat guardonada en diferents reconeixements com ser el Cronista Oficial de la Ciutat de Barcelona (1972), pel seu estil d’amant de la ciutat, el olfacte periodístic i el rigor en les dades. Altres reconeixements foren    la Creu de Sant Jordi 1987, però la seva faceta artística se li reconegué amb la Medalla d’ Or del Mèrit Artístic (1991).  Premi Eugeni d’Ors, Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1960).

Pertinença a organitzacions:  

Sempronio en època de La República fou membre o proper a Esquerra Republicana de Catalunya si més no fou redactor de “L’Opinió” diari oficial d’aquesta formació.  Sempronio fou un dels primer que utilitzar el català en medis de comunicació de radio i televisió sota la dictadura franquista, com feu a al programa televisiu  “Mare Nostrum” al 1967 o les col·laboracions a “Radio4”. També se’l coneixia en la  faceta de prolífic tertulià a “l’Ateneu Barcelonès” on era membre de la Penya Gran del Ateneu Barcelonès i al bar  “La Punyalada”.

Un altre de les facetes que conrea fou la pintura en que destaca,  realitzar diverses exposicions com a la Sala Parés i altres  galeries d’art de Barcelona.

Bibliografía de Sempronio.

Entre les seves obres a diferencia del gènere  periodístic cal destacar que cultivar molts generes literaris ambientats en la ciutat de Barcelona  entre els que destaquen els de  assaig, història,  novel·la, teatre,  poesia i altres.

En assaig i històric.

  • Churchill: el hombre que salvo un Imperio. (1945). Editorial Bruguera. Barcelona
  • Barcelona tal com es (1948). Ed. Ayma. Barcelona.
  • Los barceloneses (1959). Ed. Barna S.A. Barcelona.
  • Libros, Libros y ... mas libros. (1959). Bibliopola S.A.D.A.G.
  • Sonata a la Rambla. (1961). Ed. Barna S.A. Barcelona.
  • Minutero barcelonés (1963).  Ed. Barna S.A. Barcelona.
  • Costa Brava. (1963). En Alemany.
  • L’art de viure al dia (1970). Ed. Pòrtic. Barcelona.
  • Cent fonts de Barcelona. (1970). Edita Societat General d’Aigües de Barcelona.
  • Retrats de Ramon Casas (1970). Ed. Poligrafa (1997). Barcelona.
  • Clar i Català (1973). Ed. Dopesa. Barcelona.
  • Aquella entremaliada Barcelona (1978), Editorial Selecta S.A. Barcelona.
  • El Passeig de Gracia (1980). Banco Pastor Ediciones. Barcelona.
  • Barcelona era una festa (1980).  Editorial Selecta S.A. Barcelona.
  • Quan Barcelona portava barret (1983), Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • L’accent de Barcelona: 1938, malgrat el bombardejos. (1985). Edicions 62. Barcelona.
  • Barcelona pel forat del pany (1985). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • Barcelona Bitllo- bitllo (1986). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • Del mirador estant (1987), Compilació  d’articles publicats a les publicacions “Revista de Catalunya” i “El Mirador”. Editat per Destino. Barcelona.
  • Taula de cafè (1989). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • Barcelona a mitja veu (1991). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • Cent autoretrats  d’artistes catalans ( 1992, llibre que estudiar  diferents facetes d’artistes catalans. Ed. La llar del Llibre. Barcelona.
  • Barcelona es confessa a mitges (1994). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • La Barcelona del jove Picasso (1995). Editorial Selecta S.A- Catalonia. Barcelona.
  • Apunts històrics sobre la Confraria de Santa Marta dels Hostalers, Taverners i aventurers. (2006). Gremi de Restauració de Barcelona.

En Novel·la:

  • La oración del diablo (1962).  Editorial Planeta. Barcelona.
  • La vall dels reis (1985). Editorial Planeta. Barcelona.
  • El Mur (1988). Ed. Plaza & Janés. Esplugues del Llobregat- Barcelona.

En Teatre:

  • Les flors del mal (1947),
  • Els fugitius de la Plaça Reial (1964,  estrenada al Teatre Candilejas). 

La sarsuela:

  • La Canción del Paralelo (1946)
  •  La impasible (1935).

En poesia:

  • L’accent de Barcelona (1938) i altres.

Té una gran quantitat d’articles a publicacions periodístiques. Mireu les ressenyes en els enllaços a La Vanguardia.

Gran part de les seves obres de temàtica barcelonina sempre han citar el nom de la ciutat al títol.